Publicat el

Guia del Dipòsit Legal a Espanya

Crèdits d'un llibre amb el dipòsit legal remarcat en vermell

El dipòsit legal és un requisit legal que obliga a dipositar exemplars de qualsevol obra publicada a Espanya en una biblioteca pública, amb l’objectiu de preservar el patrimoni cultural i documental del país. Actualment regulat per la Llei 23/2011.

El seu origen es remunta a precedents internacionals, com l’Ordenança de Montpeller a França (1537), i es va importar a Espanya al segle XVII. El rei Felip V va ser qui, el 1716, va establir l’obligació de lliurar un exemplar de tots els impresos a la llavors anomenada Reial Llibreria Pública (avui Biblioteca Nacional d’Espanya, BNE). L’objectiu primordial del DL és, per tant, crear un fons documental exhaustiu, a més de facilitar l’elaboració de la Bibliografia Nacional, un catàleg essencial de tota la producció editorial del país.

Qui ha de fer el dipòsit legal?

Estan obligats a fer el dipòsit legal:

  • Editorials amb seu social a Espanya.
  • Autors que s’autoediten, incloent aquells que publiquen a través de plataformes com Amazon.
  • Productores audiovisuals i altres entitats que publiquin materials com llibres, revistes, discos, pel·lícules, videojocs, etc.

Quines obres s’han de dipositar?

El dipòsit legal s’aplica a una àmplia varietat de materials:

  • Llibres i fullets
  • Revistes, diaris i publicacions periòdiques
  • Enregistraments sonors (CD, vinils, etc.)
  • Pel·lícules i audiovisuals
  • Documents electrònics (ebooks, webs, apps, etc.)
  • Cartells, mapes, postals, partitures, etc.

Excepcions

No totes les publicacions estan subjectes al dipòsit legal. Queden exemptes:

  • Documents interns d’administracions o empreses (manuals, circulars, etc.)
  • Publicacions per a concursos o trasllats
  • Catàlegs comercials, formularis, publicitat
  • Manuals d’instruccions
  • Passatemps (mots encreuats, sudokus, etc.)
  • Estampes originals
  • Llibres d’impressió sota demanda destinats a ús familiar o privat 1

Aquesta última excepció és especialment rellevant per a autors o autoeditors que es vulguin autopublicar el seu propi llibre: si un client imprimeix un llibre personal (com ara un àlbum familiar, memòries privades, genealogies, etc.) no cal fer el dipòsit legal, sempre que no estigui destinat a la venda ni a la distribució pública.

El dipòsit legal i els drets d’autor

Tot i que el dipòsit legal no substitueix el registre oficial de la propietat intel·lectual, sí que pot actuar com una prova complementària d’autoria. Els drets d’autor neixen amb la creació de l’obra, però demostrar-ho no sempre és fàcil. El fet de dipositar una obra amb data i exemplar físic o digital pot ajudar a demostrar la seva existència en una data concreta, cosa que pot ser útil en cas de conflicte sobre la titularitat o autoria. És una forma senzilla i pública de deixar constància que una obra ha estat creada i publicada per una persona o entitat determinada.

Com es tramita?

Si autopubliques el teu llibre, l’obligació recau en l’autor, però nosaltres et podem ajudar a facilitar el procés o, fins i tot, gestionar-lo per tu. En la resta de casos, hauràs de seguir els passos següents:

  1. Sol·licitud del número de dipòsit legal
    Abans de publicar l’obra, cal sol·licitar un número de dipòsit legal a l’oficina corresponent a la província on tinguis la seu social.
  2. Lliurament dels exemplars
    Un cop publicada l’obra, cal entregar els exemplars físics a l’oficina de dipòsit legal. El nombre d’exemplars pot variar segons el tipus de publicació i la comunitat autònoma, però habitualment són:
    • 4 exemplars per a llibres
    • 2 exemplars per a altres materials
  3. Dipòsit digital previ
    Segons la Llei 8/2022, en vigor des de 2023, també cal dipositar una còpia digital prèvia a la impressió a través de la plataforma https://deposito.dl-e.es, excepte en comunitats com Catalunya, on encara no és obligatori2.

Peculiaritats per comunitats autònomes

Tot i que la normativa és estatal, la gestió del dipòsit legal està descentralitzada i depèn de les comunitats autònomes. Això pot comportar petites diferències en:

  • El nombre d’exemplars requerits
  • Els formularis i canals de tramitació
  • L’obligatorietat del dipòsit digital

Per exemple:

  • Catalunya: La gestió recau en la Biblioteca de Catalunya. No és obligatori el dipòsit digital previ.
  • Comunitat Valenciana: Té un sistema propi de tramitació i una llista extensa de materials subjectes a dipòsit.

Oficines del Dipòsit Legal

La Biblioteca Nacional d’Espanya disposa d’aquesta plana web amb totes les adreces de les oficines dels dipòsits provincials de tota Espanya:

👉 https://www.bne.es/es/sobre-nosotros/adquisiciones/deposito-legal/oficinas-deposito-legal