Les caixes i els estoigs viuen un moment daurat. L’alt nombre de compres virtuals durant la pandèmia va disparar la producció de packaging un 9%. Passada la quarantena el creixement es va mantenir.
A Arts Gràfiques Bobalà assessorem els nostres clients en tot el procés des del disseny a la impressió i fabricació de la caixa o l’estoig. Hem d’estudiar que empaquetarem, pes, estructura i conèixer el procés d’envasat al mil·límetre abans de dissenyar o repetir una caixa o un estoig. I per descomptat certificar l’encuny per garantir que l’estoig serà perfecte, ja que sol haver-hi molts diners en joc. En aquest article comentarem sobre els diferents tipus de cartons més habituals alhora de fer packaging.
Les capses i els estoigs viuen un moment daurat. L’alt nombre de compres virtuals durant la pandèmia va disparar la producció de packaging un 9%.
Abans de començar necessitem saber que introduirem, quin volum necessitarem, quina imatge i quin tipus de capsa volem. Les caixes solen venir muntades o ser automuntables. Els estoigs són capses preencolades que es col·locaran en màquines per envasar i tancar de forma automatitzada.
El tipus de grafisme i els acabats de la capsa o estoig acabaran de definir el tipus de material que necessitarem que pot anar des d’una simple cartolina a capses de cartó capaces d’aguantar tones de pes. De vegades intentarem que la caixa tingui molta qualitat gràfica. En altres cercarem que sigui molt resistent. I si volem capses resistents i que aguantin una bona gràfica, haurem d’imprimir en paper de 170 o 200 g i contra colar sobre un cartó més o menys gruixut. En resum, els tipus de cartó existent més habituals són els següents:
Cartolina
Anomenem cartolina el paper tipus foli, també anomenat paper òfset, encara que de més gramatge. Se sol empaquetar en fulles de 65 x 50 cm i els pesos més habituals son 180, 250 o 300 g/m2. Aquestes tres cartolines també se les denominaven cartolines de 30, 40 o 50 quilos respectivament. Hi ha infinitat de fabricants i colors i s’utilitza molt poc en packaging.
Cartonet
Tota mena de paper té la seva versió més gruixuda que anomenem cartonet o folding si supera els 200 g/m2. Normalment, arriba als 300 g/m2 encara que cada vegada hi ha més cartonet de 350, 380 o fins i tot 400 g/m2. Actualment, els fabricants de maquinària tant d’impressió digital com òfset s’afanyen a produir màquines que puguin imprimir caixes i estoigs cada vegada més gruixuts però amb la qualitat d’impressió òfset.
El cartonet és el rei de les capses i els estoigs però també es pot utilitzar per fer tapes de llibre, carpetes amb butxaques, targetes corporatives i tota mena de catàlegs on prevalgui l’estètica. Accepta manipulacions de tota mena com laminats (lluent, mat, prèssec… ), estampació daurada o platejada, vernís selectiu o reserva d’UBI, relleus i gravats, etc.
La majoria de caixes que requereixen qualitat, com els perfums es realitzen amb cartonet o amb el contra colat sobre un altre cartó, si es requereix per pes.
Cartó compacte
També anomenat cartró gris es forma per compressió de fibres en l’actualitat principalment de paper reciclat, encara que també es fa amb fibra natural. El cartó pot tenir diferents acabats, color gris, beix, blanc, etc i s’escull en funció del gruix. També se sol contra colar per donar-li més qualitat, encara que és normal fer-lo servir com a farcit.
En la seva elaboració s’acumulen les fibres, ja sigui de paper reciclat, de fibra natural o mescla i es converteix en panells de gruix diferent per compressió. La compressió es fa en calent i mitjançant altes pressions. No ens adonem que estem envoltats de cartó gris, perquè s’acostuma a amagar amb un contra colat, però el cert és que el trobem a tot arreu. Els llibres de tapa dura estan farcits de cartó compacte, com per exemple.
Cartó ondulat
Si el que necessitem és resistència i baix pes, el rei és el cartó ondulat o també corrugat. El genial descobriment es va produir gràcies als plecs de la falda i els barrets de copa de l’època victoriana del segle XIX. Allà es va descobrir que ondulant un paper s’aconseguia més rigidesa. El paper arrugat es va convertir primer en un protector per a capses de cartó normal o per a teles. I va ser el nord-americà Oliver Long el primer que va decidir enganxar un full de paper (liner) al full de cartó arrugat (fluting), revolucionant el món del packaging amb un envàs lleuger i molt resistent, el cartó ondulat.
A partir de liners (el paper que fa de base) de Kraft o blancs i flutings (el paper ondulat) es construeixen les diferents caixes. En funció del nombre de papers usats i del tipus d’ona, tindran més o menys resistència.
1. Per nombre de papers. Les fulles ondulades per si soles s’han utilitzat com a protectors, però cal almenys un liner i una fulla ondulada per aconseguir un embolcall resistent. El més senzill sol ser la caixa de 3 papers, amb dos liners encolats sobre un fluting. Després tenim els de doble paret (5 papers) o triple paret (7 papers) que serveixen per fer caixes molt resistents fins i tot amb paper de poc gramatge.
2. Per gramatge del paper. Els liners i els flutings poden tenir gramatges molt variats. Des dels 90 o 130 g a les caixes normals arribant a 500 o 800 g/m2 en certs liners com els del palet de cartó.
3. Tipus d’ona. Segons l’alçada de l’ona. Com més alta i més gramatge del paper, més resistència.
| Onda | Perfil |
| A | 4,2-4,8 mm |
| C | 3,5-4,2 mm |
| B | 2,2-2,8 mm |
| E | 1,14-1,39 mm |
| F | 0,75-0,8 mm |
| N | 0,5-0,55 mm |
La qualitat del grafisme sobre l’ondulat deixa molt a desitjar. Una bona opció són les caixes de microcanal, que no són més que cartó ondulat de 3 papers amb una ona del tipus E i amb paper imprès contra colat i laminat.
El cartó ondulat i també el gris, o d’altres dels que no hem parlat com el de niu d’abella, s’utilitzen quan el producte és delicat i es pot fer mal bé durant el transport gràcies a la seva capacitat de resistència. Recentment, han sortit uns palets de cartó de només 2 quilograms de pes, que poden aguantar més de 2 tones!
