T’has preguntat mai per què un full A4 fa exactament 210 x 297 mm i no una xifra més rodona? Tot va començar l’any 1922 a Alemanya. L’enginyer, matemàtic i bibliotecari alemany Walter Porstmann va publicar la norma DIN 476, un sistema que va posar ordre al caos de formats que existia a l’època.
La genialitat de Porstmann va ser aplicar una proporció matemàtica constant: 1:√2. Això permet que, en tallar un full per la meitat, les proporcions es mantinguin idèntiques. Gràcies a la proporció 1:√2, qualsevol document pot ampliar-se o reduir-se (per exemple, d’A4 a A3 o A5) sense perdre proporció ni reenquadrar el disseny. Això simplifica fotocòpies, escaneig, imposicions i costos de producció. Aquest sistema va ser tan eficient que va acabar convertint-se en l’estàndard mundial (ISO 216) que fem servir avui dia a Bobalà i a totes les impremtes del món.
La Sèrie DIN-A. El contingut
És la sèrie principal per a la comunicació visual i escrita. Tot neix de l’A0, que té una superfície exactament 1 metre quadrat. La resta es troben fent l’operació matemàtica, o, senzillament, partint per la meitat el cantó llarg.
- Grans Formats (A0, A1, A2): Ideals per a la publicitat i el sector tècnic. S’utilitzen per a pòsters d’alt impacte i plànols d’arquitectura.
- Formats de Lectura (A3, A4): L’A3 és el format rei per a revistes obertes, menús o diplomes. L’A4 és el foli universal per a contractes, factures i documents d’oficina.
- Productes de Màrqueting (A5 i tríptics): L’A5 és la mida estàndard per a fulletons (flyers) i llibrets. Per la seva banda, el tríptic és el resultat de plegar un full A4 en tres parts iguals.
Sobres i Bosses: DIN-C, DIN-B4 i DL.
Era important estandarditzar els continguts, però per la mateixa raó es va creure necessari estandarditzar l’embalatge, raó per la qual Porstmann va pensar amb els formats DIN-C. Amb el temps només es fan anar el C4, C5 i C6. A principis del segle XX els sobres gegants tenien alguna utilitat, però ràpidament es van substituir per tubs de cartó. També han triomfat altres formats corresponents a altres estàndards com el sobre americà o la bossa B4.
- Sèrie DIN-C (L’estàndard): Està calculada perquè el paper de la sèrie A hi sàpiga perfectament. Un sobre C4 és per a un A4 sense doblar; un C5 per a un A4 doblat per la meitat.
- DIN-B4 (Protecció i volum): Amb unes mides de 250 x 353 mm, el B4 és més gran que el C4. És l’opció ideal per enviar revistes amb moltes pàgines, catàlegs gruixuts o carpetes que necessiten un marge extra.
- Sobre Americà o DL: El format més utilitzat en correspondència comercial (110 x 220 mm). Està dissenyat per contenir un full A4 plegat en tres. També s’ha utilitzat amb aquest nom indistintament el sobre amb format 115 x 225 mm.
Sobre o Bossa? Aprèn a diferenciar-los
A l’hora de triar el material per al teu enviament, és fonamental conèixer quina estructura necessites segons el tipus de contingut. El sobre es caracteritza per tenir la solapa d’obertura al costat més llarg, sent el format tradicional per a la correspondència clàssica. En aquest cas, l’extracció del contingut es realitza de forma lateral, fet que el converteix en l’opció ideal per a enviaments fins o documents puntuals, com és el cas del sobre DL (Americà) o el format C5.
Per contra, en el món de la impremta anomenem “bossa” al sobre que disposa de l’obertura al costat més curt, situat a la part superior. Aquesta estructura és la més habitual en formats grans com el C4 o el B4, ja que permet introduir el contingut verticalment. Aquest disseny facilita que catàlegs, revistes o plànols llisquin còmodament cap al fons sense el risc que s’arruguin o es facin malbé les cantonades durant la manipulació.
Taula de mides DIN (en mil·límetres)
| Format | DIN-A (Paper) | DIN-B (Fabricació/) | DIN-C (Sobres) |
|---|---|---|---|
| 0 | 841×1189 | 1000×1414 | 917×1297 |
| 1 | 594×841 | 707×1000 | 648×917 |
| 2 | 420×594 | 500×707 | 458×648 |
| 3 | 297×420 | 353×500 | 324×458 |
| 4 | 210×297 (A4) | 250×353 (B4) | 229×324 (C4) |
| 5 | 148×210 | 176×250 | 162×229 |
| 6 | 105×148 | 125×176 | 114×162 |
DE LA NORMA DIN A L’ISO
Tot i que la norma va néixer com un estàndard alemany (DIN), va ser tan pràctica i lògica que es va estendre per tot el món, convertint-se oficialment en la norma internacional ISO 216. Avui dia, gairebé tots els països del món (excepte els EUA i el Canadà) fan servir el seu sistema.
ALTRES FORMATS SRA3, SRA3+ i sèrie DIN-B
L’auge de la impressió digital ha consolidat el SRA3 (320 x 450 mm) i el SRA3+ (330 x 482 mm) com els estàndards de treball moderns. Aquests formats “en brut” neixen per superar les limitacions físiques de les màquines, que no poden imprimir fins al tall del paper. Gràcies a aquests mil·límetres extra, podem realitzar una imposició correcta que inclogui marques de tall i sagnat, garantint que el producte final no tingui marges blancs i permetent produir cobertes amb llom i solapes. En impressió professional, cal afegir normalment 3 mm de sagnat per costat on s’aprofita per incloure les marques de tall. Si la impressió no tingués sang, en tallar tot un bloc de papers la guillotina ha d’aplicar pressió corbant el bloc fent que cada tall es desplaci unes poques mil·lèsimes d’una fulla a l’altra. No incloure sang en un document es converteix en desagradables filets blancs.
D’altra banda, hi ha DIN A i DIN C, però també la sèrie B, més desconeguda, però que es manté com la norma de referència per a la fotomecànica i la fabricació de paper a escala industrial. Mides com el 50 x 70 cm o el 70 x 100 cm estan pensades per optimitzar el pas per les premses òfset. Aquesta gestió de l’espai permet organitzar el plec de manera que s’imprimeixin múltiples pàgines o peces simultàniament, maximitzant el rendiment de cada impressió i minimitzant el residu de material un cop el producte passa per la guillotina. Els fabricants de paper fan les bobines en funció d’aquestes mides.
Tot i que el format del fabricant és clau per aprofitar el material, la qualitat final també està condicionada pel gramatge, la direcció de la fibra, la qualitat i el tipus de paper i la seva adequació a cada sistema d’impressió. A Bobalà tenim en compte aquests factors diàriament per evitar incidències com el despreniment del laminat en una targeta o que una revista o llibre es tanquin sols damunt la taula.