Secció de preguntes d’interès sobre el món de les Arts Gràfiques i de la impremta Bobalà
MEDI AMBIENT
És el paper responsable de la desforestació?
L’ésser humà és responsable de la destrucció del 50% de la cobertura vegetal del planeta, fonamentalment amb la recerca de terrenys per l’economia, el transport, la necessitat de fusta i des de la invenció de la impremta al segle XVI, la necessitat de paper. Segons la FAO Àsia, Europa i Oceania lideren la recuperació de boscs mentre Àfrica i Amèrica del Sur continuen perdent boscs. La desforestació continua malgrat que es va disminuint cada any. Altres estudis afirmen que la cobertura vegetal s’ha incrementat durant els últims 35 anys malgrat que també sostenen que desconeixen la qualitat d’aquesta nova cobertura vegetal. En tot cas tant uns com els altres afirmen que la desforestació de boscs augmenta, encara que sembla que es va aturant.
L’abandonament de cultius i la conversió de boscos en terrenys econòmicament rendibles estan fent que Europa creixi en cobertura vegetal. El fet que el paper i la fusta siguin biodegradables els fa més interessants que el plàstic i d’altres materials procedents de la crema de combustibles fòssils. Els boscs certificats com el FSC ajuden a convertir els boscs en més rendibles i asseguren la biodiversitat i l’extensió dels boscs. Però aquests esforços son clarament insuficients en altres zones del planeta. La legislació en tot cas s’ha mostrat com una ajuda important.
Els principals productors de paper estan en zones on la reforestació està guanyant la partida a la desforestació. L’ús de papers FSC s’està estenent. En la nostra impremta ja fa molt temps que només utilitzem papers procedents d’aquests boscs o papers reciclats.
S’acosta la fi del paper?
Segons la CEPI el paper te unes expectatives de creixement del 2,5% anual en els propers 10 anys. Malgrat que esta disminuint la impressió de catàlegs i tríptics, altres productes de paper es mantenen o creixent. El paper, al ser biodegradable, ha agafat impuls com un substitut ideal del plàstic. Les bosses, el packaging i les etiquetes de paper tiren del sector de la impremta. D’altra banda el sector editorial torna a créixer. El llibre digital que es pensava que també havia d’acabar amb el llibre, ha ajudat a expandir l’hàbit de lectura.
En aquest enllaç trobareu més informació.
AUTOEDICIÓ
Que és l’ISBN? Es obligatori a Espanya obtenir l’ISBN?
És un estàndard pràcticament mundial, per la qual cosa és absolutament recomanable encara que ens hàgim autoeditat el llibre i el venguem en exclusiva per xarxes. És molt difícil que el llibre arribi lluny sense el codi de barres, encara que sigui en l’àmbit del programari organitzatiu de llibreters, editors o venedors web.
És important destacar que el número ISBN és específic per a cada edició d’un llibre. Si es realitzen canvis significatius en el contingut, com ara una nova edició, una traducció o una versió actualitzada, es recomana obtenir un nou número ISBN.
Si ho vols fer per lliure cal contactar amb l’agència de l’ISBN en el següent enllaç. En uns quants dies et facilitaran el nombre de 13 xifres que podràs publicar en Codi de barres EAN-13 a la contraportada del llibre. L’altra opció és autoeditar amb nosaltres que tenim nombres preassignats d’us immediat i accés a la base de dades de l’agència.
És obligatori registrar una obra o obtenir el copyright?
El símbol del copyright (©) solia ser utilitzat comunament per indicar que una obra estava protegida per drets d’autor. Tot i això, a molts països l’ús del símbol no és obligatori i la protecció de drets d’autor s’aplica automàticament. Això significa que l’autor té drets exclusius sobre la reproducció, distribució, exhibició i adaptació de la vostra obra sense necessitat d’un registre o avís explícit de copyright.
Tot i que no cal treure el copyright dels llibres publicats, és recomanable conservar proves d’autoria i data de creació, com ara còpies del manuscrit, correus electrònics, registres d’enviament postal, entre d’altres, en cas que es produeixi alguna disputa sobre els drets d’autor en el futur. En alguns països, el registre de l’obra en una oficina de drets d’autor pot proporcionar beneficis addicionals, com la possibilitat de presentar una demanda per infracció de drets d’autor. A Espanya, l’obtenció del Dipòsit Legal pot ajudar molt en aquest sentit. Sí que és recomanable per a obres científiques,
Que és el Dipòsit Legal? És obligatori treure el DL a Espanya si vull imprimir o autoeditar un llibre?
A Espanya, el dipòsit legal (DL) és obligatori per a les obres publicades, independentment del format, i s’aplica a diferents tipus de materials, com ara llibres, revistes, diaris, enregistraments sonors, pel·lícules, documents electrònics, entre d’altres.
A continuació, s’indiquen alguns casos específics en què cal treure el dipòsit legal a Espanya:
Llibres: S’ha de fer el dipòsit legal de cada edició d’un llibre publicat a Espanya, sigui imprès o en format electrònic.
Publicacions periòdiques: Les revistes i diaris també estan subjectes al dipòsit legal. Cada número o exemplar ha de ser dipositat.
Enregistraments sonors: Els enregistraments de so, com ara discos, CD, cintes d’àudio, han de ser dipositades.
Pel·lícules: Les pel·lícules cinematogràfiques i audiovisuals també requereixen el dipòsit legal.
Documents electrònics: Els materials digitals, com ara llocs web, aplicacions, bases de dades, també estan subjectes al dipòsit legal.
En general, el dipòsit legal s’ha de fer a la Biblioteca Nacional d’Espanya o les biblioteques designades per les comunitats autònomes, segons correspongui. A Catalunya la competència és de la Biblioteca de Catalunya dependent del Departament de Cultura de la Generalitat que té seu a totes les capitals de província.
Cal omplir un formulari per rebre el número de dipòsit legal, que haurà de ser imprès al llibre. Finalment, caldrà proporcionar un nombre d’exemplars (quatre en el cas de llibres) que quedaran en dipòsit a la Biblioteca corresponent a la comunitat autònoma. En el cas de Catalunya en aquesta plana web podreu obtenir tota la informació sobre el DL, els formularis per obtenir-lo i saber les adreces on haureu de dipositar els exemplars, així com altres tipus d’obres susceptibles de ser dipositades.
BOTIGA ONLINE
Teniu alguna altra dada de contacte?
Arts Gràfiques Bobalà S.L. és una empresa amb més de 30 anys d’experiència. Ens trobareu a:
c/Sant Salvador 8, 25005 Lleida
Tel. 973 23 66 11
NIF: B-25214602
Quan tarden les comandes de la botiga?
Si disposem del producte en estoc, el producte comprat a la botiga online us arribarà a les 24 hores. Com per exemple recanvis de tinta, segells estàndard, calendari Arts Fugit, etc.
Si el producte s’ha d’elaborar, dependrà del tipus d’impressió i l’elaboració. En tot cas la majoria de productes no tarden més d’una setmana en arribar al domicili. Si desitgeu informació sobre l’arribada d’una comanda, podeu trucar al 973 23 66 11 o enviar un whatsapp en aquest enllaç.
IMPREMTA
Tipus d’enquadernacions de llibres o revistes
Els sistemes més habituals d’enquadernació de llibres son la grapa, l’espiral, el wire-o, i la rústica. L’enquadernació rústica por ser fresada amb cola americana, amb cola Pur o cosida. La tapa pot ser tova o dura de cartoné.
Enquadernació grapada
Ideal per a revistes o manuals d’instruccions de poques planes. Hi ha dos tipus de grapes, la que tots coneixem i la grapa omega, que permet engrapar la revista o el fascicle en una llibreta d’anelles. La grapa s’utilitza per revistes i manuals d’instruccions de poques planes que s’han de llegir excepcionalment.
Enquadernació en espiral
És la més freqüent, encara que també és la menys fiable, com sap qualsevol estudiant que usi llibretes. Sol utilitzar-se per a llibretes, agendes i treballs escolars i universitaris. L’espiral pot ser de plàstic o metàl·lica i hi ha diferents colors
Enquadernació wire-o
Un sistema millorat per a les enquadernacions de llibretes, agendes, receptaris de cuina, catàlegs de fitxes, etc. Aquest sistema també de filferro suporta millor el pas del temps i l’ús. Ideal per llibretes, llibres de receptes, catàlegs d’empresa i calendaris de sobretaula.
Enquadernació rústica fresada a l’americana
Aquesta enquadernació va ser molt popular a Espanya en el segle XX per a llibres de butxaca on el preu de l’enquadernació havia de ser el més barat possible. Si a més, amb el temps, queien les pàgines o es desprenia la portada, millor que millor per a l’editor. Avui en dia s’està substituint per la cola pur.
L’interior del llibre, ja fora en plecs o fulles soltes, no es cosia. Es raspava el llom i en el millor dels casos se li feien unes esquerdes per a passar uns fils que quedaven amagats per unes guardes. Després es pegava tot sobre unes tapes de cartolina impreses.
Els llibres s’afeblien si s’obrien en pla i no trigava a desprendre’s la tapa o fins i tot fulles.
Enquadernació rústica fresada amb cola pur
Avui dia s’ha substituït l’enquadernació americana per la cola pur, un encolat de qualitat molt superior. És un enquadernat fresat americà però amb una cola més avançada i molt més elàstica que permet obrir el llibre en pla.
La cua pur aconsegueix allargar molt la vida d’un llibre, encara que tot dependrà de l’ús que vulguem donar-li. No és el mateix un manual d’instruccions o un catàleg d’empresa que un llibre de butxaca. Els quadernets o les fulles soltes es poden encolar directament amb pur a la tapa, encara que per més seguretat també es poden cosir.
Enquadernació rústica cosida
El llibre cosit és el més resistent. Les fulles es pleguen en quaderns de 8, 16 o 32 planes que posteriorment es cosiran amb fil els uns amb els altres. Un procés en el seu dia manual i en l’actualitat mecanitzat que garanteix la màxima resistència al llibre. Les tapes del llibre poden ser toves o de tapa dura.
La tapa tova sol fer-se amb paper o cartonet de fins a 350 gr., plastificat mat o lluentor, que s’adherirà mitjançant guardes i encolat a l’interior del llibre cosit. La majoria de llibres produïts pel sector editorial són així. L’enquadernació de tapa dura o cartoné la reconeixem pels llibres d’Astèrix i Obèlix o Tintín. La tapa rígida estarà folrada per tela, pell o amb algun paper estucat (couché) contra colat i laminatge o plastificat, ja sigui lluent o mat. Són llibres amb la màxima qualitat fets per suportar el pas dels anys. Edicions de luxe per a llibres d’èxit on el preu no és l’inconvenient. A la nostra impremta a Lleida oferim tots aquests tipus d’enquadernació.
CURIOSITATS
Per què va nàixer l’escriptura?
Per exemple les taules de salaris escrites en argila de què es creu que hi ha constància des del 3200 aC. I són importants perquè gràcies a elles s’ha reformulat la teoria sobre l’aparició dels diners. Son anteriors a la tauleta de Kish però els experts creuen que son protoescriptura o ideogrames, més que escriptura cuneïforme.
Anteriorment, es creia que els diners van sorgir per facilitar el truc nascut durant la revolució agrícola del Neolític i la creació dels primers poblats. En comptes de canviar porcs senglars per verdures, es creia que es va inventar la moneda per facilitar l’intercanvi. Però no hi ha constància de monedes fins a la civilització grega.
Actualment, hi han noves teories que ens atansen una sorprenent perspectiva. Es pensa que els diners van néixer d’unes fitxes de les quals hi ha constància des de fa nou mil anys, però que els arqueòlegs atribuïen a objectes d’utilitat religiosa. Es tractava d’unes fitxes que s’introduïen en uns atuells de fang segellades anomenades bulles que ara es pensa que van evolucionar fins a la tauleta de fang mesopotàmica. Actualment, els historiadors pensen que aquestes fitxes representaven les possessions del seu propietari i es tancaven dins d’una bulla, com una pilota de fang, que se marcava per fora amb un segell oficial. S’utilitzaven com a certificats, per seguretat i autentificació de missatges, documents comptables i transaccions, entre altres. En definitiva venien a ser rebuts.
Més endavant a Mesopotàmia els treballadors cobraven en gra. Com que el gra era difícil de transportar s’usava una tauleta de fang fresc on els escribes indicaven la quantitat de gra que se li devia al treballador. Se li aplicava un segell, es coïa la tauleta i la informació romania per a quan el treballador necessités el gra. Aquest se n’anava al graner reial i recollia el necessari.
Aviat aquestes tauletes es van fer servir com a moneda de canvi per comprar altres béns, sent probablement el blat el primer patró monetari de la història i sent els diners, fins a la propera descoberta, el primer motiu que va impulsar la invenció de l’escriptura.
Quin va ser el primer llibre de la història?
El primer llibre manuscrit de la història és difícil de precisar amb exactitud pel fet que els registres escrits més antics han desaparegut amb el temps. No obstant això, un dels manuscrits més antics coneguts que ens ha arribat és el “Epic of Gilgamesh” (Epopeia de Gilgamesh), una antiga epopeia mesopotàmica que data del voltant del 2100 a. Aquest poema èpic va ser escrit en tauletes d’argila en escriptura cuneïforme i narra les aventures i gestes del rei Gilgamesh de la ciutat d’Uruk.
Anterior a ell tenim Els ensenyaments o les instruccions de Ptahhotep, escrits en papir probablement cap al 2500 aC, encara que les primeres còpies que conservem estan empatades amb el Poema de Gilgamesh. Com que està escrit sobre papir es considera el primer llibre de la història.
Un altre manuscrit antic conegut és el “Llibre dels Morts”, que és una col·lecció de textos funeraris egipcis que data del segle XVI aC. Aquests textos es van escriure en papirs i es col·locaven a les tombes al costat dels cossos dels difunts de bona família, per guiar-los al més enllà, en una pràctica força habitual entre les famílies benestants de l’antic Egipte.
Quin va ser el primer fragment escrit de la història?
En l’actualitat el primer fragment escrit de la història que s’ha trobat és una inscripció en argila, la “Taula d’argila de Kish”, que data del voltant del 3500 aC. S’han trobat moltes tauletes anteriors a la de Kish, però els experts debaten encara si son escriptura, dibuixos o pictogrames. En tot cas els primers fragments marcats sembla que van ser rebuts mentre que els primers escrits, fets amb escriptura cuneiforme, és la tauleta de Kish. Aquesta taula d’argila conté una llista de noms de reis sumeris de l’antiga ciutat de Kish, ubicada al que avui és Iraq. D’escriptura cuneïforme es considera un dels registres escrits més antics coneguts de la història de la humanitat,. La Tauleta de Kish es troba al Museu Arqueològic d’Istanbul, a Turquia.
Com s’imprimia abans de Gutenberg?
Anteriorment, els romans ja imprimien amb segells d’argila, l’antecessor de la impremta. A la Xina es va utilitzar una impremta més evolucionada amb tipus realitzats en ceràmica.
Del que sí que tenim constància és de la impressió del Sutra del Diamant, el llibre imprès més antic que coneixem, que es feia per tota l’Índia, a través de la impressió en blocs de fusta. El procés d’impressió conegut com a xilografia, en blocs de fusta involucrava els passos següents:
Creació del text original: Un cal·lígraf escrivia el Sutra del Diamant en sànscrit a mà sobre un rotlle llarg de paper o pergamí.
Creació del bloc de fusta: A partir del text original, es creava un bloc de fusta tallat amb relleu amb el text invertit. Els artesans tallaven els caràcters al bloc usant cisells i eines especialitzades. Cada pàgina del Sutra requeria un bloc de fusta separat.
Tintes i paper: Les tintes per imprimir es fabricaven a partir de tints naturals, i el paper generalment era de polpa de fusta o materials vegetals similars.
Impressió: El bloc de fusta tallat s’impregna amb la tinta i es pressiona amb compte sobre un full de paper. Això transferia el text en relleu al paper, creant així una còpia impresa del Sutra del Diamant.
Reproducció: Per imprimir múltiples còpies, es requeria un nou bloc de fusta per a cada pàgina del Sutra. Els blocs es podien reutilitzar per imprimir més còpies, cosa que permetia la reproducció en massa del text.
La xilografia era una tècnica laboriosa però efectiva per a la reproducció de textos, i va exercir un paper crucial en la preservació i difusió de la saviesa budista i altres coneixements al llarg de la història.
Quant es tardava en imprimir un llibre?
Una impressora digital avui dia ens pot imprimir 100 pàgines DIN-A4 per minut. També cal imprimir la tapa, fer els fendits i encolar el llibre, procés en què trigaríem una hora.
Actualment, una impremta tradicional o òfset, en canvi, pot imprimir a una velocitat de 10.000 plecs per hora, cosa que significa que entre la impressió i l’enquadernació es poden fer 10.000 llibres en dos o tres dies, és a dir de 100 a 200 llibres per hora.
Abans d’imprimir cal tenir en compte que l’original passarà per revisions ortogràfiques, revisions d’estil, disseny de maquetació de portades i finalment la fotocomposició per fer les planxes per a la impremta. Un cop imprès el llibre s’enquaderna amb cola PUR (enquadernació fresada americana) o rústica cosida.
A la nostra impremta de Lleida hi passen uns 200 llibres a l’any de mitjana. Per això disposem de més de 20 professionals dedicats a la impressió de llibres, entre correctors, traductors, dissenyadors, il·lustradors, maquetadors, fotomecànics, impressors i manipuladors. A Arts Gràfiques Bobalà, i amb més de 4000 títols al nostre haver, estem especialitzats en la impressió de llibres.
Saps quin és el primer llibre imprès?
Es considera Gutenberg l’inventor de la impremta encara que ja estava inventada des de feia molt de temps. Gutenberg va inventar i combinar els tipus metàl·lics, la tinta en base d’oli i una premsa de raïm de l’època, per fer més còpies a més velocitat. Per fer 200 còpies de la Bíblia de Gutenberg només va trigar la barbaritat de 3 anys, tot un avenç.
Anteriorment, els caràcters es feien en fusta, cosa que impossibilitava fer moltes còpies i allargava el procés en esculpir cada caràcter a mà. Gutenberg com a joier expert en l’ús de l’or, va inventar els motlles per fer amb facilitat els caràcters en plom fos.
El Sutra del Diamant (també conegut com a Vajracchedikā Prajñāpāramitā Sūtra) es considera el primer text imprès de forma massiva. És un text important del budisme mahayana de l’Índia. Va ser escrit en sànscrit i és un dels sutres més antics que es conserven. Es llegia en només 40 minuts, cosa que va permetre que els monges els ho memoritzessin. Es va imprimir amb xilografia, gravant a la fusta blocs sencers a imatge del manuscrit.
