Origen, llegenda i com se celebra arreu del món.
El 23 d’abril és una data assenyalada a Catalunya i a molts altres llocs del món gràcies a la figura de Sant Jordi, patró de Catalunya i protagonista d’una de les llegendes més populars de la cultura europea. Però darrere la simbologia del drac i la rosa, hi ha una figura històrica que ha travessat segles.
Un personatge real: el Sant Jordi històric
Sant Jordi va ser un soldat romà nascut entre finals del segle II i principis del III dC, probablement a Capadòcia (actual Turquia) o a Lydda (actual Israel). Servia a les files de l’emperador Dioclecià, en una època en què el cristianisme encara era perseguit. Jordi es va negar a renunciar a la seva fe i per aquest motiu va ser torturat i executat entorn de l’any 303.
El seu martiri va convertir-lo en una figura de gran devoció entre els primers cristians. Va ser reconegut com a sant per la tradició popular molt abans que existís un procés formal de canonització com l’entenem avui. Ja al segle V, se’l venerava com a sant, i la seva devoció es va estendre ràpidament per l’Orient Mitjà, Europa i Àfrica. Alguns han volgut buscar l’origen de Sant Jordi en mites anteriors basats en la lluita entre el bé i el mal, com per exemple del déu egipci Orus matant a Seth. De moment no hi ha base més que certes semblances.
Sant Jordi continua sent reconegut oficialment com a sant per l’Església catòlica, tot i que el 1969 va ser retirat del calendari litúrgic universal per manca de proves històriques documentals. Això no implica la seva descanonització, sinó una reducció del seu culte oficial a escala global. No obstant això, la seva festivitat continua celebrant-se amb força allà on és patró.
La llegenda del drac i la princesa
La llegenda més coneguda —ja plenament formada al segle XI— explica que un drac aterrava una ciutat i que cada dia exigia un sacrifici humà. Quan li va tocar a la princesa, Sant Jordi va aparèixer a cavall i va matar el drac amb la seva llança. De la sang del drac en va brollar una rosa vermella.
Aquesta història, més simbòlica que històrica, representa la lluita entre el bé i el mal i va ser clau per convertir Sant Jordi en un model de cavaller cristià. La seva popularització a través de la literatura medieval i els llibres de cavalleria el van elevar a mite universal.
Per què és patró de Catalunya?
La devoció a Sant Jordi va arribar a Catalunya cap al segle VIII, però va ser durant l’edat mitjana que va adquirir especial rellevància, gràcies a l’esperit de cavalleria i a l’impuls de les croades. El culte al sant es va reforçar en contextos bèl·lics i religiosos, i el seu simbolisme va arrelar profundament entre la noblesa i el poble.
L’any 1456, el Parlament de Catalunya el va declarar patró oficial del Principat. La seva figura representava l’ideal cavalleresc i el compromís amb la justícia, la llibertat i la protecció del poble. Amb el temps, Sant Jordi es va convertir no només en un símbol religiós, sinó també en un emblema cultural i cívic català.
Com se celebra Sant Jordi arreu del món?
Catalunya: llibres, roses i amor
A Catalunya, la Diada de Sant Jordi ha evolucionat fins a esdevenir una de les festes més singulars del món, on es fusionen cultura, tradició i amor.
- La rosa és un símbol que es remunta a la llegenda del drac, però també a les fires de roses que es feien al segle XV al voltant del Palau de la Generalitat. Ja aleshores era costum regalar una rosa a la parella com a mostra d’estima.
- El llibre s’hi va incorporar el 1926, gràcies a la iniciativa del llibreter valencià Vicent Clavel, que va proposar celebrar el Dia del Llibre el 23 d’abril per commemorar la mort de Cervantes i Shakespeare, ocorreguda, es pensaven, en la mateixa data (el 1616). L’èxit va ser immediat, especialment a Barcelona. Però els dos genis de la literatura universal van morir en dies diferents, ja que el 23 d’abril del calendari gregorià a Espanya, no era el mateix en el calendari julià que encara es feia anar a Anglaterra.
- Amb el temps, la jornada es va convertir també en el dia dels enamorats a la catalana, amb un intercanvi simbòlic: una rosa per a ella i un llibre per a ell, tot i que avui dia l’intercanvi és mutu i obert.
Avui, Sant Jordi és una festa cívica i no religiosa, en què llibreries, editorials, floristes i autors prenen el protagonisme al carrer. Una celebració única que combina literatura, tradició i emoció col·lectiva.
Montblanc: la llegenda pren vida
Un dels exemples més destacats de celebració singular de la diada és el de Montblanc (Conca de Barberà), on des de 1987 se celebra la Setmana Medieval de Sant Jordi, una festa que recrea l’època medieval amb mercats, desfilades, sopars populars i una representació teatral de la llegenda del drac.
Segons la tradició local, la llegenda de Sant Jordi hauria tingut lloc a Montblanc, i per això el poble l’ha fet seva amb una gran implicació popular i institucional. La representació té lloc davant les muralles medievals i és un dels actes més esperats, amb cavalls, pirotècnia i un gran espectacle escènic que atrau milers de visitants.
Anglaterra: entre croades i cavalleria
Sant Jordi és també patró d’Anglaterra. Tot i que la seva festivitat té menys rellevància popular que a Catalunya, hi ha desfilades, actes patriòtics i cerimònies locals.
La seva implantació es deu en gran part a la figura de Ricard I d’Anglaterra, conegut com a Ricard Cor de Lleó (1157–1199), rei de la dinastia Plantagenet. Durant la Tercera Croada, Ricard invocava sovint Sant Jordi com a protector de les tropes cristianes. Va ser sota el seu regnat i el dels seus successors que el culte a Sant Jordi va créixer.
L’any 1348, el rei Eduard III va fundar l’Orde de la Garrotera (Order of the Garter), la més alta distinció cavalleresca d’Anglaterra, i va establir formalment Sant Jordi com a patró nacional. La seva creu vermella sobre fons blanc va passar a ser també emblema militar i nacional, visible avui a la bandera d’Anglaterra.
Altres països on és patró
- Geòrgia: país que porta el seu nom (en anglès: Georgia). Hi celebren dues festes en honor seu: el 6 de maig i el 23 de novembre.
- Etiòpia: Sant Jordi, conegut com Giyorgis, és molt venerat per l’església ortodoxa etíop.
- Palestina i Israel: a Lydda (Lod), es venera la tomba tradicional del sant.
- També és patró a Portugal, Sèrbia, Bulgària, Lituània i el Canadà, entre d’altres.
Un símbol que travessa temps i cultures
Amb més de mil set-cents anys d’història, Sant Jordi continua sent un símbol universal de valentia, fe i amor. A Catalunya, la seva diada ha sabut reinventar-se en clau cultural i afectiva, esdevenint una celebració única al món que uneix literatura, flors i emocions.
Cada llibre venut i cada rosa regalada és una manera de continuar escrivint —i celebrant— la llegenda d’un personatge que ha passat de màrtir cristià a icona cultural.
