Tot al contrari, la indústria espera un creixement anual del 2,5% els 10 anys vinents.
Fa temps que tota mena de gurus econòmics donen per morta la indústria del paper, però pel que sembla aquesta no es dona per assabentada. L’arribada de l’ordinador, les impressores, internet, cada nova fita de la informàtica ha estat anunciat com la fi de la indústria paperera, profecia que mai s’ha complert. La producció de paper va sofrir una petita garrotada durant la pandèmia, un 6% del qual ja es va recuperant. Enguany recuperarà tot el perdut.
De la mateixa manera si mirem al passat, la indústria de paper continua creixent com sempre, a excepció del període corresponent a la depressió mundial de 2007 que va tocar fons en 2009. I és que la indústria del paper i el cartó abasten molts camps i és més sòlida i moderna del que en principi pugui semblar als profetes i gurus que vaticinen la seva mort des dels anys noranta. De fet, les estimacions del sector de la fabricació de polpa de paper, auguren un creixement de la producció mundial del 2,5% anual fins a l’any 2030.
A excepció dels períodes de crisis el sector paperer creix, i en tot cas canvia la manera de gastar paper, però aquest continua en augment.
En l’actualitat a Europa podem veure com va disminuint la impressió de papers gràfics o artístics. La papereria corporativa, la impressió de targetes, cartes, carpetes, díptics o tríptics en impremtes està en declivi. El paper tèrmic de fax o el paper continu també estan desapareixent. L’e-mail i internet van ser els grans responsables d’aquesta disminució. Factures, catàlegs, tríptics s’envien per email o es pengen a la web. Però la despesa de paper en les empreses va augmentant. Es continua confiant en la màxima que el paper tot ho aguanta. Les empreses fabricants d’impressores làser i els fabricants de tinta ho saben perfectament.
D’altra banda, el sector editorial, ha sofert una important transformació des de la crisi de 2007. Aquell any la tirada mitjana de llibres a Espanya es mantenia sobre els 5000 exemplars, xifra que no va deixar de caure fins a la meitat durant deu anys. Mentre la tirada queia el nombre de títols augmentava, la qual cosa va permetre que el sector editorial recuperés els ingressos a partir de 2013. Des de fa tres anys que torna a créixer la tirada mitjana, tornen a sorgir llibreries, es fan més llibres, cada cop amb més tiratge i es venen per més canals.
Mentrestant tots els suposats experts parlaven del llibre digital que ha agafat revolada durant la pandèmia, sobretot entre els natius digitals. Però no creix com es pensava gràcies al que més temen els economistes, les preferències dels consumidors. Durant el 2021 el llibre digital ha crescut un 0% a l’estat espanyol i ha disminuït gaire bé un 1% a tot el món, segons Libranda, la principal distribuïdora de contingut editorial digital en llengua castellana.
A més també ha topat amb una dificultat d’última hora, l’empremta de carboni. Abans ens preocupava la desforestació, però avui sabem que el problema és el canvi climàtic. Per exemple, ara ens preocupa també l’empremta ecològica o petjada del carboni i això fa que el paper, sota unes certes condicions passi a ser un gran aliat. Fabricar un ordinador o una tauleta requereixen 240 quilograms de CO₂ i 22 kg de productes químics. Aquesta tauleta ha de recarregar-se gastant energia contínuament. Energia que encara es produeix, en la seva majoria, amb combustibles fòssils. I el consumidor cada cop n’és més conscient del que suposa una recàrrega. Imprimir un llibre, en canvi, només gasta 1 quilogram de CO₂ en la seva elaboració. Tampoc es comparable el temps i els diners que es requereixen per reciclar un llibre o una tablet, ni el perjudici medi-ambiental d’un i l’altre. No cal dir que l’energia per a fabricar matèria primera és gratuïta i ecològica: el sol. A més, el bosc és un excel·lent embornal de CO₂, el gas d’efecte d’hivernacle que ens està complicant tant les coses. La indústria paperera utilitza la certificació de boscos que garanteixen que la pasta de paper procedeix de boscos gestionats, ajudant a la reforestació, al manteniment de la fauna i la biodiversitat, i fent el bosc rendible de nou i, per tant, fent-lo menys vulnerable als incendis forestals.
D’altra banda, també disposem de tota una indústria relacionada amb el reciclatge de paper. Un reciclatge que cada cop es fa amb més respecte pel medi ambient. La humanitat ha vist desaparèixer la meitat de la massa forestal del planeta Terra. Però gràcies al bon fer del sector fuster i paperer mitjançant el reciclatge i l’ús de certificats mediambientals i altres ISO’s, en els últims trenta-cinc anys, hem recuperat un 7% de la massa forestal perduda.
La presència de plàstic en el medi ambient, com l’aparició de les illes de plàstic en l’oceà Pacífic, no han fet més que augmentar les expectatives de la indústria paperera. Necessitem materials biodegradables per a substituir el plàstic que a més procedeix de la indústria dels combustibles fòssils, una indústria culpable de l’increment del CO₂ en l’atmosfera, que sembla ha arribat al màxim de la seva capacitat (el famós Peak Oil) i que mostra signes d’afebliment. De moment ja han sortit lleis per a reduir plàstics d’un sol ús, com a bosses, palletes, bastonets i tota mena de productes d’embalatge, el substitut natural del qual és el paper i el cartó. És fonamental que les empreses utilitzin papers o fusta procedent de boscos certificats, perquè comprant fusta certificada estem reforestant i ajudant de la millor manera possible al medi ambient. Com més boscos recuperem menys CO₂ hi haurà en l’atmosfera. Cal reforestar per lluitar contra el CO₂, i la manera d’aconseguir-ho és usant paper certificat i no recarregant tauletes.
La indústria paperera continua creixent i les perspectives continuen millorant. Mentre els papers artístics disminueixen i el sector editorial es recupera, l’etiquetatge i l’embalatge continuen augmentant. Durant la pandèmia vam poder albirar el futur de les compres en línia. La compra de productes per internet es va disparar un 9%, i amb elles, també la impressió d’envasos i etiquetes de producte. Les impremtes estan augmentant les inversions en maquinària d’etiquetatge i packaging. Els fabricants de maquinària per la indústria gràfica venen màquines per imprimir paper més gruixut i més personalitzat. També l’etiquetatge i l’etiquetatge de seguretat tenen molt a dir i continuen creixent. Noves normatives busquen fer etiquetes que es puguin reciclar i separar dels envasos amb més facilitat, perquè aquests es puguin reciclar més fàcilment.
Al paper l’han matat moltes vegades, i segurament el tornaran a matar, però de moment és el nostre aliat més gran per lluitar contra la desforestació, millorar la biodiversitat, incrementar la cobertura vegetal i treure CO₂ de l’atmosfera.
