Arxius: FAQs

La primera escriptura de la qual tenim constància és la cuneïforme, sobre tauletes d’argila. La més antiga és la Tauleta de Kish que té una llista de reis mitològics i reials de l’antiga Mesopotàmia. Abans es pensava que l’escriptura va nàixer per deixar constància de fets històrics o grans esdeveniments i batalles. Recents investigacions creuen que el seu origen és molt més mundà: Els diners.

Per exemple les taules de salaris escrites en argila de què es creu que hi ha constància des del 3200 aC. I són importants perquè gràcies a elles s’ha reformulat la teoria sobre l’aparició dels diners. Son anteriors a la tauleta de Kish però els experts creuen que son protoescriptura o ideogrames, més que escriptura cuneïforme.

Anteriorment, es creia que els diners van sorgir per facilitar el truc nascut durant la revolució agrícola del Neolític i la creació dels primers poblats. En comptes de canviar porcs senglars per verdures, es creia que es va inventar la moneda per facilitar l’intercanvi. Però no hi ha constància de monedes fins a la civilització grega.

Actualment, hi han noves teories que ens atansen una sorprenent perspectiva. Es pensa que els diners van néixer d’unes fitxes de les quals hi ha constància des de fa nou mil anys, però que els arqueòlegs atribuïen a objectes d’utilitat religiosa. Es tractava d’unes fitxes que s’introduïen en uns atuells de fang segellades anomenades bulles que ara es pensa que van evolucionar fins a la tauleta de fang mesopotàmica. Actualment, els historiadors pensen que aquestes fitxes representaven les possessions del seu propietari i es tancaven dins d’una bulla, com una pilota de fang, que se marcava per fora amb un segell oficial. S’utilitzaven com a certificats, per seguretat i autentificació de missatges, documents comptables i transaccions, entre altres. En definitiva venien a ser rebuts.

Més endavant a Mesopotàmia els treballadors cobraven en gra. Com que el gra era difícil de transportar s’usava una tauleta de fang fresc on els escribes indicaven la quantitat de gra que se li devia al treballador. Se li aplicava un segell, es coïa la tauleta i la informació romania per a quan el treballador necessités el gra. Aquest se n’anava al graner reial i recollia el necessari.

Aviat aquestes tauletes es van fer servir com a moneda de canvi per comprar altres béns, sent probablement el blat el primer patró monetari de la història i sent els diners, fins a la propera descoberta, el primer motiu que va impulsar la invenció de l’escriptura.

La Bíblia de Gutenberg no va ser el primer llibre de la història. Ni tan sols va ser el primer llibre imprès. Va ser el primer a ser imprès en una impremta de tipus mòbils moderna. El Sutra de Diamant va ser el primer llibre imprès amb tipus de fusta del que se’n tingui constància. Però anteriorment tenim els manuscrits i entre ells el primer llibre del que es te constància.

El primer llibre manuscrit de la història és difícil de precisar amb exactitud pel fet que els registres escrits més antics han desaparegut amb el temps. No obstant això, un dels manuscrits més antics coneguts que ens ha arribat és el “Epic of Gilgamesh” (Epopeia de Gilgamesh), una antiga epopeia mesopotàmica que data del voltant del 2100 a. Aquest poema èpic va ser escrit en tauletes d’argila en escriptura cuneïforme i narra les aventures i gestes del rei Gilgamesh de la ciutat d’Uruk.

Anterior a ell tenim Els ensenyaments o les instruccions de Ptahhotep, escrits en papir probablement cap al 2500 aC, encara que les primeres còpies que conservem estan empatades amb el Poema de Gilgamesh. Com que està escrit sobre papir es considera el primer llibre de la història.

Un altre manuscrit antic conegut és el “Llibre dels Morts”, que és una col·lecció de textos funeraris egipcis que data del segle XVI aC. Aquests textos es van escriure en papirs i es col·locaven a les tombes al costat dels cossos dels difunts de bona família, per guiar-los al més enllà, en una pràctica força habitual entre les famílies benestants de l’antic Egipte.

Sovint es diu que la història de la humanitat comença amb l’escriptura, la frontera amb la prehistòria. L’escriptura va ser un abans i un després.

En l’actualitat el primer fragment escrit de la història que s’ha trobat és una inscripció en argila, la “Taula d’argila de Kish”, que data del voltant del 3500 aC. S’han trobat moltes tauletes anteriors a la de Kish, però els experts debaten encara si son escriptura, dibuixos o pictogrames. En tot cas els primers fragments marcats sembla que van ser rebuts mentre que els primers escrits, fets amb escriptura cuneiforme, és la tauleta de Kish. Aquesta taula d’argila conté una llista de noms de reis sumeris de l’antiga ciutat de Kish, ubicada al que avui és Iraq. D’escriptura cuneïforme es considera un dels registres escrits més antics coneguts de la història de la humanitat,. La Tauleta de Kish es troba al Museu Arqueològic d’Istanbul, a Turquia.

Encara que molts creuen que el primer llibre imprès va ser la Bíblia de Gutenberg la veritat és que el primer va ser el Sutra de Diamant. Es considera Gutenberg l’inventor de la impremta encara que ja estava inventada des de feia molt de temps.
Anteriorment, els romans ja imprimien amb segells d’argila, l’antecessor de la impremta. A la Xina es va utilitzar una impremta més evolucionada amb tipus realitzats en ceràmica.

Del que sí que tenim constància és de la impressió del Sutra del Diamant, el llibre imprès més antic que coneixem, que es feia per tota l’Índia, a través de la impressió en blocs de fusta. El procés d’impressió conegut com a xilografia, en blocs de fusta involucrava els passos següents:

Creació del text original: Un cal·lígraf escrivia el Sutra del Diamant en sànscrit a mà sobre un rotlle llarg de paper o pergamí.
Creació del bloc de fusta: A partir del text original, es creava un bloc de fusta tallat amb relleu amb el text invertit. Els artesans tallaven els caràcters al bloc usant cisells i eines especialitzades. Cada pàgina del Sutra requeria un bloc de fusta separat.
Tintes i paper: Les tintes per imprimir es fabricaven a partir de tints naturals, i el paper generalment era de polpa de fusta o materials vegetals similars.
Impressió: El bloc de fusta tallat s’impregna amb la tinta i es pressiona amb compte sobre un full de paper. Això transferia el text en relleu al paper, creant així una còpia impresa del Sutra del Diamant.
Reproducció: Per imprimir múltiples còpies, es requeria un nou bloc de fusta per a cada pàgina del Sutra. Els blocs es podien reutilitzar per imprimir més còpies, cosa que permetia la reproducció en massa del text.

La xilografia era una tècnica laboriosa però efectiva per a la reproducció de textos, i va exercir un paper crucial en la preservació i difusió de la saviesa budista i altres coneixements al llarg de la història.

La primera impremta de Gutemberg va permetre imprimir 200 còpies de la primera Bíblia, en 3 anys. No sembla gaire, encara que cal no oblidar que un copista de l’edat mitjana en el mateix període feia només dues o tres còpies.

Una impressora digital avui dia ens pot imprimir 100 pàgines DIN-A4 per minut. També cal imprimir la tapa, fer els fendits i encolar el llibre, procés en què trigaríem una hora.

Actualment, una impremta tradicional o òfset, en canvi, pot imprimir a una velocitat de 10.000 plecs per hora, cosa que significa que entre la impressió i l’enquadernació es poden fer 10.000 llibres en dos o tres dies, és a dir de 100 a 200 llibres per hora.

Abans d’imprimir cal tenir en compte que l’original passarà per revisions ortogràfiques, revisions d’estil, disseny de maquetació de portades i finalment la fotocomposició per fer les planxes per a la impremta. Un cop imprès el llibre s’enquaderna amb cola PUR (enquadernació fresada americana) o rústica cosida.

A la nostra impremta de Lleida hi passen uns 200 llibres a l’any de mitjana. Per això disposem de més de 20 professionals dedicats a la impressió de llibres, entre correctors, traductors, dissenyadors, il·lustradors, maquetadors, fotomecànics, impressors i manipuladors. A Arts Gràfiques Bobalà, i amb més de 4000 títols al nostre haver, estem especialitzats en la impressió de llibres.