Encara que molts creuen que el primer llibre imprès va ser la Bíblia de Gutenberg la veritat és que el primer va ser el Sutra de Diamant. Es considera Gutenberg l’inventor de la impremta encara que ja estava inventada des de feia molt de temps.
Anteriorment, els romans ja imprimien amb segells d’argila, l’antecessor de la impremta. A la Xina es va utilitzar una impremta més evolucionada amb tipus realitzats en ceràmica.
Del que sí que tenim constància és de la impressió del Sutra del Diamant, el llibre imprès més antic que coneixem, que es feia per tota l’Índia, a través de la impressió en blocs de fusta. El procés d’impressió conegut com a xilografia, en blocs de fusta involucrava els passos següents:
Creació del text original: Un cal·lígraf escrivia el Sutra del Diamant en sànscrit a mà sobre un rotlle llarg de paper o pergamí.
Creació del bloc de fusta: A partir del text original, es creava un bloc de fusta tallat amb relleu amb el text invertit. Els artesans tallaven els caràcters al bloc usant cisells i eines especialitzades. Cada pàgina del Sutra requeria un bloc de fusta separat.
Tintes i paper: Les tintes per imprimir es fabricaven a partir de tints naturals, i el paper generalment era de polpa de fusta o materials vegetals similars.
Impressió: El bloc de fusta tallat s’impregna amb la tinta i es pressiona amb compte sobre un full de paper. Això transferia el text en relleu al paper, creant així una còpia impresa del Sutra del Diamant.
Reproducció: Per imprimir múltiples còpies, es requeria un nou bloc de fusta per a cada pàgina del Sutra. Els blocs es podien reutilitzar per imprimir més còpies, cosa que permetia la reproducció en massa del text.
La xilografia era una tècnica laboriosa però efectiva per a la reproducció de textos, i va exercir un paper crucial en la preservació i difusió de la saviesa budista i altres coneixements al llarg de la història.
