La primera escriptura de la qual tenim constància és la cuneïforme, sobre tauletes d’argila. La més antiga és la Tauleta de Kish que té una llista de reis mitològics i reials de l’antiga Mesopotàmia. Abans es pensava que l’escriptura va nàixer per deixar constància de fets històrics o grans esdeveniments i batalles. Recents investigacions creuen que el seu origen és molt més mundà: Els diners.
Per exemple les taules de salaris escrites en argila de què es creu que hi ha constància des del 3200 aC. I són importants perquè gràcies a elles s’ha reformulat la teoria sobre l’aparició dels diners. Son anteriors a la tauleta de Kish però els experts creuen que son protoescriptura o ideogrames, més que escriptura cuneïforme.
Anteriorment, es creia que els diners van sorgir per facilitar el truc nascut durant la revolució agrícola del Neolític i la creació dels primers poblats. En comptes de canviar porcs senglars per verdures, es creia que es va inventar la moneda per facilitar l’intercanvi. Però no hi ha constància de monedes fins a la civilització grega.
Actualment, hi han noves teories que ens atansen una sorprenent perspectiva. Es pensa que els diners van néixer d’unes fitxes de les quals hi ha constància des de fa nou mil anys, però que els arqueòlegs atribuïen a objectes d’utilitat religiosa. Es tractava d’unes fitxes que s’introduïen en uns atuells de fang segellades anomenades bulles que ara es pensa que van evolucionar fins a la tauleta de fang mesopotàmica. Actualment, els historiadors pensen que aquestes fitxes representaven les possessions del seu propietari i es tancaven dins d’una bulla, com una pilota de fang, que se marcava per fora amb un segell oficial. S’utilitzaven com a certificats, per seguretat i autentificació de missatges, documents comptables i transaccions, entre altres. En definitiva venien a ser rebuts.
Més endavant a Mesopotàmia els treballadors cobraven en gra. Com que el gra era difícil de transportar s’usava una tauleta de fang fresc on els escribes indicaven la quantitat de gra que se li devia al treballador. Se li aplicava un segell, es coïa la tauleta i la informació romania per a quan el treballador necessités el gra. Aquest se n’anava al graner reial i recollia el necessari.
Aviat aquestes tauletes es van fer servir com a moneda de canvi per comprar altres béns, sent probablement el blat el primer patró monetari de la història i sent els diners, fins a la propera descoberta, el primer motiu que va impulsar la invenció de l’escriptura.
