Història del paper

Història del paper

DEL PAPIR A LA BOBINA DE PAPER

Per fixar l’escriptura, al llarg de la història s’han fet servir diferents suports: tauletes de cera, pedres, papir, pergamí, paper… i diversos instruments d’escriptura, adaptats a les característiques de cada suport, per tallar o escriure. Cada suport tenia el seu interès. Per fixar lleis s’esculpien en pedres. Per fer deures es pensava que els alumnes romans utilitzaven taules de cera que després es podien esborrar. Però sense cap dubte va ser el paper el que més va triomfar.
L’antecedent directe del paper és el papir (Cyperus papyrus), una planta semi-aquàtica que a l’antiguitat envaïa les riberes del Nil. Els faraons tenien el monopoli de la fabricació de papir que es basava a mullar les primes i planes fulles de papir, disposar-les en horitzontal i en vertical i assecar-les i premsar-les diverses vegades.
Va ser a la Xina on es creu que, amb l’objectiu de millorar el present, es va inventar el paper a força de barrejar i premsar diferents cel·luloses i teles. En concret, la invenció del paper s’atribueix a l’eunuc Cai Lun, conseller de l’emperador He de la dinastia Han Oriental, al s. II dC. El seu invent va consistir a picar en un morter amb la barreja perfecta de diferents plantes i draps tèxtils, aconseguint una pasta que posteriorment era premsada i assecada.
A occident encara va trigar a arribar, ja que a la Xina es va mantenir en secret i el papir egipci es va substituir pel pergamí, pells d’animals estirades. Durant sis-cents anys els emperadors a la Xina van poder mantenir ocult l’invent del paper, fins que un monjo coreà se’l va endur al Japó. La bogeria desfermada per aquest producte arriba fins avui, on es continua venent washi, el paper fet a mà, en papereries de visita obligada, si un té la sort de caure en aquest país. El washi és un paper fet a mà amb fibres de bambú, cànem, arròs o altres plantes. El 2014 la UNESCO va designar l’elaboració tradicional del washi japonès com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
Uns cent cinquanta anys més tard una expedició xinesa va ser capturada per àrabs estenent el secret per Àsia Central. Els àrabs ho van anar portant a occident on va arribar per al-Àndalus. El Missal de Silos, de l’any 1000, és el manuscrit europeu escrit en paper més antic que es coneix. Coneixem l’existència d’una fàbrica de paper a Xàtiva al segle XI. La primera Europa. Des de la corona aragonesa s’estengué a Castella, Itàlia, França i la resta d’Europa. La invenció de la impremta a Alemanya va fer la resta. Els principals fabricants a Europa de polpa de paper són fonamentalment països escandinaus. I no va ser fins al segle XIX que es va començar a fabricar la bobina de paper.
El paper el definiríem com una prima làmina elaborada a partir de polpa de cel·lulosa, preparada amb una pasta de fibres vegetals moltes i suspeses en aigua, que es blanqueja, s’asseca i s’endureix. El paper òfset també conegut com el de foli, és molt porós i amb prou feines reflecteix pel que és molt utilitzat tant en la seva versió blanca com crema o blanc trencat, per fer llibres. El foli té un gruix de 70 a 120 grs. Com més gramatge se’l coneix com a cartolina. El paper couché o estucat porta una pasta semblant a l’estuc de les parets, feta de carbonat de calci, caolí, làtex i altres additius. Aquest paper, no tan absorbent, pot ser setinat i per tant ideal per a la impressió d’imatges, o brillant si es poleix.
Actualment, al paper se li afegeix de tot, creant fins a 500 varietats en funció del material, capes o relleus variats. Un paper reconegut per la seva qualitat seria el Conqueror verjurat, que intenta emular el paper fet a mà. Avui dia també s’hi afegeixen substàncies com polipropilè o polietilè, plàstics reciclables, per realitzar altres papers especials, com el Pretex o el Tyvek, més resistents a l’aigua i l’esquinçada com els dorsals de les carreres populars, que, per exemple, deuen suportar aigua i suor. Els catàlegs de paper ocupen un bon espai a la nostra impremta.
A Catalunya encara es fa paper a mà a Capellades. Al molí museu paperer de Capellades elaboren papers personalitzats, i fins i tot papers amb llavors que germinen una vegada enterrades.

El Museu Molí de Capellades és de visita obligada si volem veure com es feia antigament el paper.
Es considera l’anglès John Dickinson com l’inventor de la bobina de paper. John Dickinson també va ser famós per inventar un paper nou per embolicar els cartutxos de pólvora dels canyons, que no es prenia amb facilitat, reduint el risc d’explosió. Va dissenyar la seva pròpia maquinària per fer el paper en bobina l’any 1809. La va patentar i va buscar finançament en una editorial creant Longman & Dickinson una paperera que segles després encara funciona.
L’èxit del paper és ser un producte natural i biodegradable. Sempre han intentat substituir-lo per plàstic, ja sigui en packaging o en forma de tablets. Però el paper sempre torna. El descobriment d’Oliver Long que enganxant un paper ondulat a un llis es podien fer caixes lleugeres i resistents va ser tota una revolució. Fins i tot avui dia la tecnologia aplicada al paper ondulat no deixa de sorprendre’ns amb productes innovadors com un paper de cartó capaç de suportar més de 2000 quilograms.
La indústria paperera va ser injustament vilipendiada en atribuir-se-li la desforestació del planeta (agricultura i fusta continuen sent avui dia els majors responsables de la desaparició de boscos) i va ser la primera que va haver de vetllar per la seva imatge i el medi ambient. Gràcies a això avui dia el paper comença a veure’s com la solució al gran problema del plàstic d’un sol ús. El paper és biodegradable, i si ens assegurem que el seu origen procedeix de boscos gestionats i certificats ecològicament, per a protegir la seva biodiversitat, no sols ajudem a reforestar, sinó que també ajudem a protegir els boscos en fer-los més rendibles. Europa i Àsia estan aconseguint augmentar la seva massa forestal gràcies a la gestió de boscos i els certificats FSC. La resta dels continents a poc a poc disminueixen el seu ritme de desforestació. A Àfrica i Amèrica del Sud fins i tot queda molt camí però el ritme de desforestació es va alentint. Internet, que havia d’acabar amb el paper, ha significat la decadència del catàleg, del fullet i certament la fi del fax. Però també ha suposat una revolució de l’embalatge gràcies al transport de mercaderies. Fins i tot el paper per a fer llibres va a més malgrat el llibre digital, que no acaba de convèncer. Malgrat els estigmes, el paper gaudeix de bona salut com auguren les perspectives de creixement dels pròxims deu anys, que segons la SEPI (països productors de polpa de paper) segueixen en el 2,5% anual. Com a mínim més salut que la dels plàstics procedents de la crema de combustibles fòssils.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies, premi l'enllaç per a més informació.plugin cookies

Este sitio web utiliza cookies para tener la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de dichas coockies y la aceptación de nuestra política de cookies, pulse el enlace para más información plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies