Va ser a mitjan segle XV quan Johannes Gutenberg va inventar la impremta de tipus mòbils, els tipus metàl·lics (de plom) i la tinta amb base d’oli.
Gutenberg va tardar tres anys a fer 180 exemplars del primer llibre imprès, la coneguda també com Bíblia de 42 línies o Bíblia de Mazarino de la qual es conserven 49 exemplars. La Bíblia de Gutenberg va sortir publicada l’any 1455 a la ciutat de Magúncia.
Imprimir 180 exemplars en tres anys pot semblar excessiu, però cal tenir present, per exemple, que els copistes de l’edat mitjana, en el mateix període, haurien fet uns 9 llibres.
Així doncs, la Bíblia va ser la seva primera obra. A partir d’aleshores, la impremta va agafar embranzida i molt aviat el temps per fer llibres es va reduir a un o dos anys. Res a veure amb els milers d’exemplars que podem fer als nostres tallers actualment en una setmana.
De seguida, l’invent alemany es va estendre per Europa impulsat per emprenedors alemanys que van començar a instal·lar tallers arreu; a Espanya des de l’any 1472. No va ser fins l’any 1482 que tenim el primer català que tingué taller tipogràfic a Catalunya: el prevere Pere Posa, que també era llibreter, va ser el primer a trencar el monopoli alemany.
El primer incunable sortit d’una impremta a Catalunya és l’Ètica, d’Aristòtil, escrit en llengua llatina i datat de l’any 1473. Se’n conserva un exemplar a la Biblioteca de Catalunya.
El primer incunable en llengua catalana és Obres o trobes en lahors de la Verge Maria, imprès a València per Lambert Palmart l’any 1474 i que es conserva a la Universitat de València.
La impremta a Lleida va ser la sisena de la Península segons els historiadors Romà Sol i Carme Torres. L’impressor alemany Henric Botel va obrir tallers a Lleida, Saragossa i Barcelona.
El primer incunable que va sortir d’una impremta a Lleida va ser el Breviarium Ilerdensis, un 16 d’agost de 1479. Tenint en compte que en aquells temps es tardava uns quants anys a imprimir és probable que abans de l’any 1479 ja es fessin alguns impresos a la ciutat. Es conserva un exemplar juntament amb el manuscrit original de 1451 a l’Arxiu de la Catedral de Lleida.
Només feia 24 anys que Gutenberg havia imprès la Bíblia. La impremta de tipus mòbils va provocar una veritable revolució en la cultura. El coneixement va deixar de ser patrimoni de l’elit i es va començar a difondre a àmplies capes de la població.
