Sant Jordi, mite i realitat

Rosa

A Arts Gràfiques Bobalà aquests dies no parem d’imprimir els llibres que aviat estaran a les parades de tot Catalunya. Hi ha moltes ganes de deixar la pandèmia enrere. El 2020 el sector només va assolir els 5 milions d’euros en vendes per culpa de la covid. El 2021 es va aconseguir el 75% del que es va vendre el 2019. L’objectiu, arribar de nou als 20 milions d’euros venuts en un sol dia, encara que la xifra és molt més gran si parlem de la setmana prèvia. I a què es deu aquest èxit descomunal? Probablement, la clau és a la llegenda del drac.
Darrere de la celebració de Sant Jordi hi ha tota una barreja de mites que provenen de l’antiguitat. La tradició de regalar un llibre té un origen conegut als llibreters catalans de principis de segle. Van decidir escollir el 7 d’octubre com a dia per regalar un llibre. Regalar històries, regalar cultura als anys trenta, amb uns índexs d’alfabetització baixos no deixa de ser bonic. Una promoció que a causa de l’èxit es va traslladar al 23 d’abril, data en què es creu equivocadament que van morir tant Cervantes com Shakespeare. Si bé és gairebé cert, no deixa de ser un malentès. En realitat, no van morir el mateix dia, ja que Anglaterra i Espanya es regien per calendaris diferents. Espanya, Itàlia i França van adoptar molt aviat el calendari gregorià, però no Anglaterra que va trigar un parell de segles. Shakespeare va morir un 23 d’abril que en realitat era el 8 de maig segons el calendari gregorià, és a dir que Cervantes ja feia almenys una setmana que era al forat.
Coincidia el 23 d’abril amb una fira de roses a Barcelona de tradició medieval que se celebrava des del segle XV. El dia de Sant Jordi ja era el dia dels enamorats des de fa temps.
Sant Jordi és a més patró de Catalunya i Aragó, però també de molts altres llocs. Anglaterra té la creu de Sant Jordi a la bandera, i, per tant, també a la “Union Jack” del Regne Unit, que és una fusió de totes les banderes dels principals territoris britànics. La monarquia anglesa el va nomenar protector i va fundar en honor seu l’ordre de la “Jarretera”. Sant Jordi també és patró de Bulgària, Etiòpia, Portugal, Grècia, Sèrbia o Eslovènia. Que dir de Geòrgia! Però també d’incomptables ciutats e indrets des de Moscú a Catalunya, o també associacions com els mateixos Scouts. Profundament venerat per tota l’antiga Unió Soviètica, malgrat que no busqueu Jordis per allà. Millor cerqueu “Yuris”.
L’origen del Sant cristià és Georgius, ciutadà romà de la Capadòcia, actual Turquia, nascut a finals del segle III. Se li suposa un bon guerrer que va arribar a formar part de la Guàrdia personal de Dioclecià. Quan aquest va imposar el culte al déu Apol·lo, Georgius va confessar ser cristià i va ser martiritzat sense renegar de la fe cristiana. El seu mite va anar creixent fins al punt que se li atribueixen tota mena de patiments, miracles, set anys de martiri i fins a tres resurreccions. En realitat, fins i tot el seu naixement a la Capadòcia o la seva professió són dubtosos i hi ha versions a gairebé tot el món.

Escultura d’Horus vestit de romà matant al deu Seth al Louvre


La llegenda de Sant Jordi i el drac és tan antiga com la mateixa humanitat. Rescatar la parella d’un perill per amor te antecedents a molts indrets i casi totes les mitologies del mon. Etiopia, Persia, Sumèria… allà on la busquem alguna cosa trobarem. Com acostuma a passar aquests mites pagans es van acabar fusionant amb les religions modernes. A l’Egipte post-romà del segle V o VI, l’Egipte de l’esglèsia dels cristians coptes, tenim imatges del déu Horus disfressat de romà matant un cocodril, que entroncaria amb el mite de l’Egipte antic amb Horus matant el déu Seth de les tenebres. La lluita contra la foscor, per als cristians de l’època, l’islam. Curiosament, l’islam tenia el seu propi mite de Sant Jordi que li rendien culte, encara que amb el nom de “El cavaller verd”. És probable que, en el cas cristià, la llegenda de la bèstia es confongués amb el mite romàntic de salvar la dama en dificultats i tot això amb la necessitat d’herois davant de l’escabetxada generalitzada de la primera croada per conquerir Jerusalem.
Com fos Sant Jordi es va fer molt famós durant les croades. Ricard Cor de Lleó, una estrella de la seva època, va traslladar la seva devoció cridant “Per Sant Jordi” per tota Europa de camí a combatre a Saladí. Sant Jordi es va convertir en patró de la cavalleria aristocràtica de tot Europa. Els templers van portar el crit a Aragó, combatent a principis del mil·lenni contra els musulmans i es va convertir en patró dels nobles aragonesos i catalans. Iacopo da Varazze, un frare dominic, va ser el primer en immortalitzar per escrit el mite de Sant Jordi en el seu llibre “Legenda Aurea”, “Llegenda aurea” o “Llegenda dels sants”.
Un dels patrons més utilitzats per la humanitat curiosament va deixar de ser sant l’any 1969 quan el Papa Pau VI el va haver de degradar. El concili vaticà II va decidir rebaixar la santedat de tots aquells dels quals no hi hagués prova històrica de la seva existència. El papa sobre Sant Jordi va pontificar: “Serà un d’aquells sants venerats pels homes, els actes dels quals només coneixerà Déu”.
Per molt que el desposseïssin del títol de sant, l’amalgama de mites que es van fusionar a Sant Jordi el van convertir en l’enamorat que tot ho pot, capaç de superar les pors i anar a buscar la bèstia més ferotge empès només per amor. Argument d’èxit assegurat.

 

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies, premi l'enllaç per a més informació.plugin cookies

Este sitio web utiliza cookies para tener la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de dichas coockies y la aceptación de nuestra política de cookies, pulse el enlace para más información plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies