Saps quin és el primer llibre imprès?

Encara que molts creuen que el primer llibre imprès va ser la Bíblia de Gutenberg la veritat és que el primer va ser el Sutra de Diamant.

Es considera Gutenberg l’inventor de la impremta encara que ja estava inventada des de feia molt de temps. Gutenberg va inventar i combinar els tipus metàl·lics, la tinta en base d’oli i una premsa de raïm de l’època, per fer més còpies a més velocitat. Per fer 200 còpies de la Bíblia de Gutenberg només va trigar la barbaritat de 3 anys, tot un avenç.
Anteriorment, els caràcters es feien en fusta, cosa que impossibilitava fer moltes còpies i allargava el procés en esculpir cada caràcter a mà. Gutenberg com a joier expert en l’ús de l’or, va inventar els motlles per fer amb facilitat els caràcters en plom fos.

El Sutra del Diamant (també conegut com a Vajracchedikā Prajñāpāramitā Sūtra) es considera el primer text imprès de forma massiva. És un text important del budisme mahayana de l’Índia. Va ser escrit en sànscrit i és un dels sutres més antics que es conserven. Es llegia en només 40 minuts, cosa que va permetre que els monges els ho memoritzessin. Es va imprimir amb xilografia, gravant a la fusta blocs sencers a imatge del manuscrit.

Sutra de diamante

Tipus d’enquadernacions de llibres o revistes

Els sistemes més habituals d’enquadernació de llibres son la grapa, l’espiral, el wire-o, i la rústica. L’enquadernació rústica por ser fresada amb cola americana, amb cola Pur o cosida. La tapa pot ser tova o dura de cartoné. 

Enquadernació grapada

Ideal per a revistes o manuals d’instruccions de poques planes. Hi ha dos tipus de grapes, la que tots coneixem i la grapa omega, que permet engrapar la revista o el fascicle en una llibreta d’anelles. La grapa s’utilitza per revistes i manuals d’instruccions de poques planes que s’han de llegir excepcionalment.

Grapa clàssica
Grapa Omega

Enquadernació en espiral

És la més freqüent, encara que també és la menys fiable, com sap qualsevol estudiant que usi llibretes. Sol utilitzar-se per a llibretes, agendes i treballs escolars i universitaris. L’espiral pot ser de plàstic o metàl·lica i hi ha diferents colors

Enquadernació en espiral
Detall espiral

 

Enquadernació wire-o

Un sistema millorat per a les enquadernacions de llibretes, agendes, receptaris de cuina, catàlegs de fitxes, etc. Aquest sistema també de filferro suporta millor el pas del temps i l’ús. Ideal per llibretes, llibres de receptes, catàlegs d’empresa i calendaris de sobretaula.

Enquadernació wire-o
Detall wire-o

Enquadernació rústica fresada a l’americana

Aquesta enquadernació va ser molt popular a Espanya en el segle XX per a llibres de butxaca on el preu de l’enquadernació havia de ser el més barat possible. Si a més, amb el temps, queien les pàgines o es desprenia la portada, millor que millor per a l’editor. Avui en dia s’està substituint per la cola pur.

L’interior del llibre, ja fora en plecs o fulles soltes, no es cosia. Es raspava el llom i en el millor dels casos se li feien unes esquerdes per a passar uns fils que quedaven amagats per unes guardes. Després es pegava tot sobre unes tapes de cartolina impreses.

Els llibres s’afeblien si s’obrien en pla i no trigava a desprendre’s la tapa o fins i tot fulles.

Enquadernació fresada
Fulles soltes
Quadernets

Enquadernació rústica fresada amb cola pur

Avui dia s’ha substituït l’enquadernació americana per la cola pur, un encolat de qualitat molt superior. És un enquadernat fresat americà però amb una cola més avançada i molt més elàstica que permet obrir el llibre en pla.

La cua pur aconsegueix allargar molt la vida d’un llibre, encara que tot dependrà de l’ús que vulguem donar-li. No és el mateix un manual d’instruccions o un catàleg d’empresa que un llibre de butxaca. Els quadernets o les fulles soltes es poden encolar directament amb pur a la tapa, encara que per més seguretat també es poden cosir.

 Tapa tova
Rústica cosida amb pur

Enquadernació rústica cosida

El llibre cosit és el més resistent. Les fulles es pleguen en quaderns de 8, 16 o 32 planes que posteriorment es cosiran amb fil els uns amb els altres. Un procés en el seu dia manual i en l’actualitat mecanitzat que garanteix la màxima resistència al llibre. Les tapes del llibre poden ser toves o de tapa dura.

Tapa dura
Detall del llom

La tapa tova sol fer-se amb paper o cartonet de fins a 350 gr., plastificat mat o lluentor, que s’adherirà mitjançant guardes i encolat a l’interior del llibre cosit. La majoria de llibres produïts pel sector editorial són així. L’enquadernació de tapa dura o cartoné la reconeixem pels llibres d’Astèrix i Obèlix o Tintín. La tapa rígida estarà folrada per tela, pell o amb algun paper estucat (couché) contra colat i laminatge o plastificat, ja sigui lluent o mat. Són llibres amb la màxima qualitat fets per suportar el pas dels anys. Edicions de luxe per a llibres d’èxit on el preu no és l’inconvenient. A la nostra impremta a Lleida oferim tots aquests tipus d’enquadernació.

 

Que és l’ISBN? Es obligatori a Espanya obtenir l’ISBN?

L’ISBN és un identificador únic que s’utilitza per identificar internacionalment un llibre específic. L’encarregat de gestionar la base de dades és l’Agència Internacional del ISBN. D’aquesta manera a qualsevol llibreria amb accés a internet sabrà, gràcies al codi de barres, qui va ser l’editor, quants té en estoc i com es poden aconseguir més. L’ISBN no és obligatori en teoria a Espanya però sí a la pràctica si el volem vendre.
És un estàndard pràcticament mundial, per la qual cosa és absolutament recomanable encara que ens hàgim autoeditat el llibre i el venguem en exclusiva per xarxes. És molt difícil que el llibre arribi lluny sense el codi de barres, encara que sigui en l’àmbit del programari organitzatiu de llibreters, editors o venedors web.
És important destacar que el número ISBN és específic per a cada edició d’un llibre. Si es realitzen canvis significatius en el contingut, com ara una nova edició, una traducció o una versió actualitzada, es recomana obtenir un nou número ISBN.
Si ho vols fer per lliure cal contactar amb l’agència de l’ISBN en el següent enllaç. En uns quants dies et facilitaran el nombre de 13 xifres que podràs publicar en Codi de barres EAN-13 a la contraportada del llibre. L’altra opció és autoeditar amb nosaltres que tenim nombres preassignats d’us immediat i accés a la base de dades de l’agència.

És obligatori registrar una obra o obtenir el copyright?

No. A la majoria dels països, no cal treure un copyright explícit per obtenir protecció de drets d’autor sobre un llibre publicat. Segons el Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques, del qual la majoria dels països són signataris, els drets d’autor s’atorguen automàticament a un autor en el moment que es crea una obra original i tangible, com un llibre.

El símbol del copyright (©) solia ser utilitzat comunament per indicar que una obra estava protegida per drets d’autor. Tot i això, a molts països l’ús del símbol no és obligatori i la protecció de drets d’autor s’aplica automàticament. Això significa que l’autor té drets exclusius sobre la reproducció, distribució, exhibició i adaptació de la vostra obra sense necessitat d’un registre o avís explícit de copyright.

Tot i que no cal treure el copyright dels llibres publicats, és recomanable conservar proves d’autoria i data de creació, com ara còpies del manuscrit, correus electrònics, registres d’enviament postal, entre d’altres, en cas que es produeixi alguna disputa sobre els drets d’autor en el futur. En alguns països, el registre de l’obra en una oficina de drets d’autor pot proporcionar beneficis addicionals, com la possibilitat de presentar una demanda per infracció de drets d’autor. A Espanya, l’obtenció del Dipòsit Legal pot ajudar molt en aquest sentit. Sí que és recomanable per a obres científiques,

Que és el Dipòsit Legal? És obligatori treure el DL a Espanya si vull imprimir o autoeditar un llibre?

El DL té com a objectiu la recopilació del patrimoni cultural i intel·lectual del país, per tal de posar-lo a disposició dels ciutadans. Es tracta d’aportar uns quants exemplars a la Biblioteca Nacional o la corresponent de la comunitat autònoma. La oficina del dipòsit legal ens facilitarà un nombre que hem de publicar amb el llibre. Un cop imprès haurem de dipositar uns quants exemplars a la oficina.

A Espanya, el dipòsit legal (DL) és obligatori per a les obres publicades, independentment del format, i s’aplica a diferents tipus de materials, com ara llibres, revistes, diaris, enregistraments sonors, pel·lícules, documents electrònics, entre d’altres.

A continuació, s’indiquen alguns casos específics en què cal treure el dipòsit legal a Espanya:

Llibres: S’ha de fer el dipòsit legal de cada edició d’un llibre publicat a Espanya, sigui imprès o en format electrònic.

Publicacions periòdiques: Les revistes i diaris també estan subjectes al dipòsit legal. Cada número o exemplar ha de ser dipositat.

Enregistraments sonors: Els enregistraments de so, com ara discos, CD, cintes d’àudio, han de ser dipositades.

Pel·lícules: Les pel·lícules cinematogràfiques i audiovisuals també requereixen el dipòsit legal.

Documents electrònics: Els materials digitals, com ara llocs web, aplicacions, bases de dades, també estan subjectes al dipòsit legal.

En general, el dipòsit legal s’ha de fer a la Biblioteca Nacional d’Espanya o les biblioteques designades per les comunitats autònomes, segons correspongui. A Catalunya la competència és de la Biblioteca de Catalunya dependent del Departament de Cultura de la Generalitat que té seu a totes les capitals de província.

Cal omplir un formulari per rebre el número de dipòsit legal, que haurà de ser imprès al llibre. Finalment, caldrà proporcionar un nombre d’exemplars (quatre en el cas de llibres) que quedaran en dipòsit a la Biblioteca corresponent a la comunitat autònoma. En el cas de Catalunya en aquesta plana web podreu obtenir tota la informació sobre el DL, els formularis per obtenir-lo i saber les adreces on haureu de dipositar els exemplars, així com altres tipus d’obres susceptibles de ser dipositades.

Quan tarden les comandes de la botiga?

Si disposem del producte en estoc, el producte comprat a la botiga online us arribarà a les 24 hores. Com per exemple recanvis de tinta, segells estàndard, calendari Arts Fugit, etc.

Si el producte s’ha d’elaborar, dependrà del tipus d’impressió i l’elaboració. En tot cas la majoria de productes no tarden més d’una setmana en arribar al domicili. Si desitgeu informació sobre l’arribada d’una comanda, podeu trucar al 973 23 66 11 o enviar un whatsapp en aquest enllaç.

És el paper responsable de la desforestació?

L’ésser humà és responsable de la destrucció del 50% de la cobertura vegetal del planeta, fonamentalment amb la recerca de terrenys per l’economia, el transport, la necessitat de fusta i des de la invenció de la impremta al segle XVI, la necessitat de paper. Segons la FAO Àsia, Europa i Oceania lideren la recuperació de boscs mentre Àfrica i Amèrica del Sur continuen perdent boscs. La desforestació continua malgrat que es va disminuint cada any. Altres estudis afirmen que la cobertura vegetal s’ha incrementat durant els últims 35 anys malgrat que també sostenen que desconeixen la qualitat d’aquesta nova cobertura vegetal. En tot cas tant uns com els altres afirmen que la desforestació de boscs augmenta, encara que sembla que es va aturant.

L’abandonament de cultius i la conversió de boscos en terrenys econòmicament rendibles estan fent que Europa creixi en cobertura vegetal. El fet que el paper i la fusta siguin biodegradables els fa més interessants que el plàstic i d’altres materials procedents de la crema de combustibles fòssils. Els boscs amb certificats mediambientals ajuden a convertir-los en més rendibles i asseguren la seva biodiversitat i l’extensió. Però aquests esforços son clarament insuficients en altres zones del planeta. La legislació en tot cas s’ha mostrat com una ajuda important.

Els principals productors de paper estan en zones on la reforestació està guanyant la partida a la desforestació. L’ús de papers certificats s’està estenent. En la nostra impremta ja fa molt temps que només utilitzem papers procedents d’aquests boscs o papers reciclats.

S’acosta la fi del paper?

Segons la CEPI el paper te unes expectatives de creixement del 2,5% anual en els propers 10 anys. Malgrat que esta disminuint la impressió de catàlegs i tríptics, altres productes de paper es mantenen o creixent. El paper, al ser biodegradable, ha agafat impuls com un substitut ideal del plàstic. Les bosses, el packaging i les etiquetes de paper tiren del sector de la impremta. D’altra banda el sector editorial torna a créixer. El llibre digital que es pensava que també havia d’acabar amb el llibre, ha ajudat a expandir l’hàbit de lectura.

En aquest enllaç trobareu més informació.