Servei d’Autoedició

L’ISBN és un identificador únic que s’utilitza per identificar internacionalment un llibre específic. L’encarregat de gestionar la base de dades és l’Agència Internacional del ISBN. D’aquesta manera a qualsevol llibreria amb accés a internet sabrà, gràcies al codi de barres, qui va ser l’editor, quants té en estoc i com es poden aconseguir més. L’ISBN no és obligatori en teoria a Espanya però sí a la pràctica si el volem vendre. És un estàndard pràcticament mundial, per la qual cosa és absolutament recomanable encara que ens hàgim autoeditat el llibre i el venguem en exclusiva per xarxes. És molt difícil que el llibre arribi lluny sense el codi de barres, encara que sigui en l’àmbit del programari organitzatiu de llibreters, editors o venedors web. És important destacar que el número ISBN és específic per a cada edició d’un llibre. Si es realitzen canvis significatius en el contingut, com ara una nova edició, una traducció o una versió actualitzada, es recomana obtenir un nou número ISBN. Si ho vols fer per lliure cal contactar amb l’agència de l’ISBN en el següent enllaç. En uns quants dies et facilitaran el nombre de 13 xifres que podràs publicar en Codi de barres EAN-13 a la contraportada del llibre. L’altra opció és autoeditar amb nosaltres que tenim nombres preassignats d’us immediat i accés a la base de dades de l’agència.

No. A la majoria dels països, no cal treure un copyright explícit per obtenir protecció de drets d’autor sobre un llibre publicat. Segons el Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques, del qual la majoria dels països són signataris, els drets d’autor s’atorguen automàticament a un autor en el moment que es crea una obra original i tangible, com un llibre.

El símbol del copyright (©) solia ser utilitzat comunament per indicar que una obra estava protegida per drets d’autor. Tot i això, a molts països l’ús del símbol no és obligatori i la protecció de drets d’autor s’aplica automàticament. Això significa que l’autor té drets exclusius sobre la reproducció, distribució, exhibició i adaptació de la vostra obra sense necessitat d’un registre o avís explícit de copyright.

Tot i que no cal treure el copyright dels llibres publicats, és recomanable conservar proves d’autoria i data de creació, com ara còpies del manuscrit, correus electrònics, registres d’enviament postal, entre d’altres, en cas que es produeixi alguna disputa sobre els drets d’autor en el futur. En alguns països, el registre de l’obra en una oficina de drets d’autor pot proporcionar beneficis addicionals, com la possibilitat de presentar una demanda per infracció de drets d’autor. A Espanya, l’obtenció del Dipòsit Legal pot ajudar molt en aquest sentit. Sí que és recomanable per a obres científiques,

El DL té com a objectiu la recopilació del patrimoni cultural i intel·lectual del país, per tal de posar-lo a disposició dels ciutadans. Es tracta d’aportar uns quants exemplars a la Biblioteca Nacional o la corresponent de la comunitat autònoma. La oficina del dipòsit legal ens facilitarà un nombre que hem de publicar amb el llibre. Un cop imprès haurem de dipositar uns quants exemplars a la oficina.

A Espanya, el dipòsit legal (DL) és obligatori per a les obres publicades, independentment del format, i s’aplica a diferents tipus de materials, com ara llibres, revistes, diaris, enregistraments sonors, pel·lícules, documents electrònics, entre d’altres.

A continuació, s’indiquen alguns casos específics en què cal treure el dipòsit legal a Espanya:

Llibres: S’ha de fer el dipòsit legal de cada edició d’un llibre publicat a Espanya, sigui imprès o en format electrònic.

Publicacions periòdiques: Les revistes i diaris també estan subjectes al dipòsit legal. Cada número o exemplar ha de ser dipositat.

Enregistraments sonors: Els enregistraments de so, com ara discos, CD, cintes d’àudio, han de ser dipositades.

Pel·lícules: Les pel·lícules cinematogràfiques i audiovisuals també requereixen el dipòsit legal.

Documents electrònics: Els materials digitals, com ara llocs web, aplicacions, bases de dades, també estan subjectes al dipòsit legal.

En general, el dipòsit legal s’ha de fer a la Biblioteca Nacional d’Espanya o les biblioteques designades per les comunitats autònomes, segons correspongui. A Catalunya la competència és de la Biblioteca de Catalunya dependent del Departament de Cultura de la Generalitat que té seu a totes les capitals de província.

Cal omplir un formulari per rebre el número de dipòsit legal, que haurà de ser imprès al llibre. Finalment, caldrà proporcionar un nombre d’exemplars (quatre en el cas de llibres) que quedaran en dipòsit a la Biblioteca corresponent a la comunitat autònoma. En el cas de Catalunya en aquesta plana web podreu obtenir tota la informació sobre el DL, els formularis per obtenir-lo i saber les adreces on haureu de dipositar els exemplars, així com altres tipus d’obres susceptibles de ser dipositades.